Articles científics
8
mar 2026
El servei de Ginecologia i Obstetrícia constata una prevalença del 25% de dones que presenten dolor durant les relacions sexuals
L’estudi ha recollit les respostes de més de 300 dones sexualment actives i el treball es donarà a conèixer més a fons en el XII Congrés Nacional de Sòl Pelvià que se celebrarà a mitjans d’abril a Terrassa
El servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) ha iniciat recentment un projecte de recerca sobre salut sexual femenina per conèixer la prevalença de la disparèunia -el dolor persistent vaginal o pelvià durant les relacions sexuals penetratives- entre les dones que treballen a MútuaTerrassa. El treball, desenvolupat amb una mostra de 317 participants, ha conclòs que una quarta part de les dones enquestades (26,2%) presenten aquesta condició.Es tracta d’una patologia poc estudiada i el seu infradiagnòstic i infratractament es relacionen amb l’estigma, la falta de conscienciació i la dificultat per abordar la salut sexual a la pràctica clínica. Més enllà del dolor físic, la disparèunia pot afectar significativament la qualitat de vida, les relacions íntimes, l’autoestima i inclús el rendiment laboral. En entorns professionals, especialment en institucions sanitàries, aquests efectes poden veure’s agreujats pels alts nivells d'estrès i la jornada per torns.
Disparèunia: impacte i factors associats
En termes de localització, el treball posa de manifest que en un 61% dels casos el dolor és superficial, profund en un 31% i mixt en el 8% restant. Pel que fa a la intensitat mitjana, en una escala del 0 al 10, l’estudi constata que aquesta és moderada (4,6). En referència als grups d’edat, la disparèunia oscil·la entre el 17 i el 42%, amb el valor més elevat en la franja de 50–54 anys (42%). En els grups més joves (les franges 16–19 i 20–24 anys), la mida mostral va ser reduïda i en conseqüència les estimacions resulten imprecises. El mateix passa en els grups d’edat més elevada i per tant la distribució per edat s’ha interpretar amb cautela als extrems.
Respecte a l’impacte en la qualitat de vida, tres de cada quatre dones refereixen algun grau d’afectació i pel que fa a la cerca d’ajuda professional la meitat va realitzar una consulta. Entre les dones que no ho van fer, les barreres més freqüents que comenten son “no li dono importància” (40%), “crec que és normal o no té solució” (32%) i “no tinc temps per consultar” (28%). El fet de normalitzar o minimitzar el símptomes posa de manifest la rellevància clínica i la magnitud psicosocial de la qüestió. Tot i que més de la meitat considera difícil parlar de salut sexual a l’àmbit laboral, l’acceptació de participar en programes interns recolza la viabilitat d’intervencions educatives i de reducció de l’estigma.
Finalment, l’anàlisi multivariant mostra associacions entre disparèunia i menopausa, disparèunia i infeccions vaginals recurrents i disparèunia i torns nocturns. Tot i així aquests resultats s’han d’interpretar amb cautela degut al caràcter transversal de l’estudi i la mida reduïda d’algunes categories.
